Fuente can fabra

Fuente can fabra
Plaza de Can Fabra-Barcelona

viernes, 11 de noviembre de 2011

MIQUEL MARTÍ I POL


Ocho años ya, que no está con nosotros fisicamente; pero sigue en nuestro corazón y nuestro sentimiento.

Miquel Martí i Pol nació en Roda de Ter el 19 de marzo de 1929. De origen humilde, estudió en la escuela parroquial del pueblo, que fue clausurado en la guerra civil, y pasó al colegio público del pueblo. Empezó a trabajar en el despacho de la fábrica Tecla Sala a los catorce años. En 1948 contrajo la tisis, lo que lo obligó a quedarse largo tiempo en reposo en el cual tuvo ocasión de profundizar en sus lecturas.
Empezó escribiendo prosa, en 1952 ganó el Premio Ossa Menor con Paraules al vent.
Se casó a los veintisiete años con Dolors Freixas, con la que tuvo dos hijos.
A pesar de que en su juventud fue muy activo, dirigió cinefórums, musicó sus poemas y los cantó, colaboró con revistas como Oriflama e Inquietud, su poesía fue poco conocida hasta la década de los setenta.
Martí i Pol también participó activamente en la transición al lado del PSUC.
En 1972 le fue diagnosticada una esclerosis múltiple que le obligó a dejar su empleo en la fábrica pero su tenacidad le permitió realizar parte de su mejor obra en esta época que recoge con fuerza la convivencia con una enfermedad que fue paralizándolo progresivamente. La publicación de Vint-i-set poemes en tres temps en 1972 le valió ser finalista del Premi Carles Riba, al que siguieron algunos de sus mejores títulos: La pell del violí (1974), Cinc esgrafiats a la mateixa paret (1975), Llibre dels sis sentits (1974)i Quadern de vacances (1976).
En 1978 recibió un homenaje en el que participaron Vicent Andrés Estellés, Pere Quart, Joan Brossa, Joan Vinyoli, Ramon Pinyol, Xavier Bru de Sala, entre otros, y fue el inicio de la repercusión importantísima que a partir de esta época tendrá la poesía de Mrtí i Pol no solo en la crítica sino en un público lector muy amplio, a lo que contribuyeron poderosamente las antologías de Llibres del Mall en tres volúmenes, de su obra poética.
El 1984 murió su esposa.
Su obra fue musicada por numerosos cantautores, entre los que destacan algunos de los componentes de la Nova cançó como: Maria del Mar Bonet, Ramon Muntaner, Celdoni Fonoll o Rafael Subirachs, y la relación fue especialmente fructífera con Lluís LLach.
Martí i Pol fue autodidacta, lo que no le impidió aprender francés y convertirse en traductor al catalán de Saint-Exupéry, Simone de Beauvoir, Apollinaire, Flaubert, Zola, Racine, Huysmans y Gianni Rodari entre otros. Obtuvo el Premi Ciutat de Barcelona de traducción.
Su poesía ha sido traducida a numerosos idiomas: castellano, el portugués, alemán, inglés, italiano, flamenco, esloveno, búlgaro, ruso o japonés, entre otros.
En 1986 se casó en segundas nupcias con Montserrat Sans.
Murió el 11 de noviembre de 2003 en Roda de Ter.


BIBLIOGRAFÍA
Poesía:

Paraules al vent. (1954)
Quinze poemes. (1957)
El Poble. (1966)
La fàbrica. (1972)
Vint-i-set poemes en tres temps. (1972)
La pell del violí. (1974)
L'arrel i l'escorça. (1975)
Quadern de vacances. (1976)
Cinc esgrafiats a la mateixa paret. (1976)
El llarg viatge. (1976)
Amb vidres a la sang. (1977)
Crònica del demà. (1977)
Estimada Marta. (1978)
L'hoste insòlit. (1978)
Primavera. (1978)
Les clares paraules. (1980)
L'àmbit de tots els àmbits. (1981)
Primer llibre de Bloomsbury. (1982)
Antologia poètica. (1982)
Andorra: postals i altres poemes. (1984)
Autobiografia. (1984)
Cinc poemes d'iniciació. (1984)
Llibre d'absències. (1985)
Per preservar la veu. (1985)
Bon profit! (1987)
Els bells camins. (1987)
Temps d'interluni. (1990)
Suite de Parlavà. (1991)
El fugitiu. (1991)
Amb sang els compto. (1993)
Un hivern plàcid. (1994)
Llibre de les solituds. (1997)
Els infants componen cançons. (1997)
Antologia poètica. (1997)
Cinc esbossos de possibles variacions melangioses. (1998)
Antologia poètica. (1999)
Amb els ulls oberts. (1999)
ABCDARI. Una joia solidària. (2001)
Haikús en temps de guerra. (2002)
Nova antologia poètica. (2002)
Cantata el poble. (2003)
Martí i Pol essencial. (2003)
Després de tot. (2004)
Quietud perduda. (2004)
Quietud. (2004)
Martí i Pol clàssic. (2004)
Antologia poètica. (2004)
Per molts anys! (2005)
Sol de palla trenada: antologia poètica (1951-2003). (2007)

Novela:

Contes de la vila de R. (1978)
L'aniversari.(1983)
En Joan Silencis. (1987)


Narrativa:

Barcelona-Roda de Ter: correspondència amb Joan Vinyoli (1987)
Obertura Catalana.(1988)
Defensa Siciliana. (1989)
L'arbre de la boira, lectures, llengua catalana, 6 EGB (1990)
Empordà: (somnis, pintures) (1990)
L'arbre del vent: lectures, llengua catalana, 7 EGB. (1993)


PREMIOS
Premi Óssa Menor (1953)
Premi Lletra d'Or (1977)
Premi Fastenrath (1978)
Premi de la Crítica (1978)
Premi Ciutat de Barcelona (1981)
Creu de Sant Jordi (1983)
Nosside internacional a la Vall d'Aosta
Premi Salvador Espriu (1987)
Premi Nacional de Literatura de la Generalitat (1988)
Premi Ciutat de Barcelona (1988)
Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (1991)
Premi de la Crítica de la Poesia Catalana (1991)
Medalla d'Or al Mèrit en les Belles Arts (1992)
Cavall Verd de poesia (1994)
Premi de la Crítica Serra d'Or de poesia (1998)
Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya (1999)
Premi Laureà Meià (2002)

                                                          *****************


                                                         ALGUNOS POEMAS

                
Confio molt que sempre hi haurà
algun desconegut que en llegir els meus poemes
et sentirà commòs, talment com jo
m'hi sento quan els escric. Hi confio                                                                                     
profundament i puc imaginar                                 
els clars estímuls de la descoberta,                              
la molt fecunda i estimable enveja                         
que establirà lligams irreversibles,                              
per tal com jo mateix n'he estat i en sóc                      
protagonista atent moltes vegades.                              
L'estimo ja des d'ara, aquest lector                         
desconegut i amic. Sovint hi penso                             
i no tan sols en el moment d'escriure.                         
Entre ell i jo hi ha aquell profund amor
que per distant i net i essencial
no provoca ni dol ni patiment.
Ell -ho sé  bé - no faltarà a la cita
just al moment establert. Jo, des d'ara,
li'n dono ja sincerament les gràcies.                                                                                                                                                                                                                               

De "Capfoguer"                                                          
Estimada Marta (1977-1978)
 


Confio mucho que siempre habrá algún
desconocido que al leer mis poemas
se sentirá conmovido, del mismo modo que
yo me siento cuando los escribo. Confio
profundamente y puedo imaginar
los claros estímulos des descubrimiento,
la muy fecunda y estimable envidia
que establecerá lazos irreversibles,
así como yo mismo he sido y soy
protagonista atento muchas veces.
Lo amo ya desde ahora a este lector
desconocido y amigo. A menudo lo pienso
y no tan solo en el momento de escribir.
Entre él y yo existe aquel profundo amor
que por distante y limpio y esencial
no provoca dolor ni sufrimiento.
Él -lo sé bién-  no faltará a la cita
justo en el momento establecido. Yo desde ahora,
le doy ya sinceramente las gracias.



Potser el secret és que no hi ha secret i aquest camí l'hem fet tantes vegades
que ja ningú no s'en sorprèn; potser
caldria que trenquéssim la rutina
fent algun gest desmesurat, alguna
sublimitat aque capgirés la història.
Potser, també, del poc que tenim ara
no sabem fer-ne l'us que cal; qui sap.De L'àmbit de tots els ámbits (1980)


Puede ser que el secreto es que no hay secreto
y este camino lo hemos hecho tantas veces
que ya nadie se sorprende; tal vez
sería necesario que rompiéramos la rutina
haciendo algún gesto desmesurado, alguna
sublimidad que trastocara la historia.
Quizá , también, de lo poco que tenemos
ahora no sabemos hacer el uso debido; quien sabe.

ARA MATEIX

Ara mateix enfilo aquesta agulla

amb el fil d'un propòsit que no dic
i em poso a apedaçar. Cap dels prodigis
que anunciaven taumaturgs insignes
no s'ha complert i els anys passen de pressa.
de res a poc, i sempre amb vent de cara,
quin llarg camí d'angoixa i de silencis.
I som on som; `´es val saber.ho i dirho
i assentar els peus en terra i proclamar-nos
hereus d'un temps de dubtes i renúncies
en què els sorolls ofeguen les paraules
i amb molts miralls mig estrafem la vida.
De res no ens val l'enyor o la complanta,
ni el toc de displicent malenconia
que ens posem per jersei o per corbata
quan sortim al carrer. Tenim a penes
el que tenim i prou: l'espai d'historia
concreta que ens pertoca i un minúscul
territori per viure-la. Posem-nos
dempeus altra vegada i que se senti
la veu de tots, solemnement i clara.
Cridem qui  som i que tothom ho escolti.
I, en acabat, que cadascú es vesteixi
com bonament li plagui, i via fora,
que tot està per fer i tot és possible.

De L'ambit de tots els àmbits (1980)



AHORA MISMO

Ahora mismo enhebro esta aguja
con el hilo de un propósito que no digo
y me pongo a remendar. Ninguno de los prodigios
que anunciaban taumaturgos insignes
se ha cumplido y los años pasan deprisa.
De nada a poco, y siempre con el viento de cara,
que largo camino de angustia y de silencios.
Y estamos donde estamos; vale más saberlo y decirlo.
Y asentar los pies en tierra y proclamarnos
herederos de un tiempo de dudas y renuncias
en que los ruidos ahogan las palabras
y con muchos espejos desfiguramos la vida.
De nada nos vale la nostalgia o la condolencia,
ni el toque de displicente melancolía
que nos ponemos por jersey o por corbata
cuando salimos a la calle. Tenemos
apenas lo que tenemos y basta: El espacio de historia
concreta que nos toca y un minúsculo
territorio para vivirla. Pongámonos
de pie otra vez y que se sienta
la voz de todos, solemnemente y clara.
Gritemos quienes somos y que todo el mundo lo escuche.
Y al terminar, que cada uno se vista
como buenamente le plazca, y rápido afuera
que todo está por hacer y todo es posible.


                                                         ******************

                                                        MI PEQUEÑO HOMENAJE

A MIQUEL MARTÍ I POL

Vull estimar com tú

els pobles i la gent,
els animals,
els arbres,
la lluna i els estells;
observant cada rostre,
cada brot,
cada ocell.

Vull estimar com tú

sense por i amb noblesa;
els meus sentits
oberts a la oculta bellesa,
els meus ulls plens d'amor,
sens dubtes ni mentides,
i acceptar les ferides
amb un somriure dolç.


A MIQUEL MARTÍ I POL

Quiero amar como tú
los pueblos y la gente,
los animales, los árboles,
la luna y las estrellas;
observando cada rostro,
cada brote,
cada pájaro.

Quiero amar como tú
sin miedo y con nobleza;
mis sentidos
abiertos a la oculta belleza,
mis ojos llenos de amor,
sin dudas ni mentiras,
y aceptar las heridas
con una dulce sonrisa.




Roda de Ter


Fiesta mayor en Roda de Ter

No hay comentarios:

Publicar un comentario